NIT DE
NADAL
Tornaré a sentir-me tan nostàlgic
quan arriben aquests dies de Nadal.
Un any més reunits amb la família
i aquests nens que cada cop estan més
alts.
Murmurant una vella melodia,
que ens desperta la tendresa d’un infant.
És la força d’un abraç, d’una carícia
dels qui estimes i els que sempre et fan
costat,
dels qui estimes i els que sempre et fan
costat.
I després d’uns petons,
i una dolça benvinguda
ens seurem al mateix lloc de cada hivern.
Però aquest any finalment,
el petit ja menja a taula,
l’asseurem en aquell buit que ens vas deixar…
I riurem igualment, entre llums i serpentines,
recordant alguna història de fa temps.
Brindarem pels presents, i aquells que en pau descansen
i unes llàgrimes s’escapen mentre els nens,
Mentre els nens… Ens fan riure de nou.
Sé molt bé que la vida és corda fina,
trencadissa i fràgil com cor enamorat.
Sé també que el temps vola i mai s’atura,
que quan un està naixent, l’altre se’n va.
Tot i així de vegades se’ns oblida,
que tot bon moment s’ha d’aprofitar.
I estimar-te els teus, com si fos l’últim
dia,
com si fora aquest, l’últim Nadal.
Qui sap si l’any que ve et tindré al
costat…
I després d’uns petons, i una dolça benvinguda
ens seurem al mateix lloc de cada hivern.
Però aquest any finalment, el petit ja menja a taula,
l’asseurem en aquell buit que ens vas deixar…
I riurem igualment, entre llums i serpentines,
recordant alguna història de fa temps.
Brindarem pels presents, i aquells que en pau descansen
i unes llàgrimes s’escapen mentre els nens,
Mentre els nens…
Ens fan riure de nou.
